Durant el temps que el sol ens arriba al terrat, jo l’anomeno el meu Jardinsillo del Edén. M’agrada pensar-hi com un jardí, amb plantes i algun arbre que faci una mica d’ombra – com ara una morera- on t’hi puguis arrecerar, tu, i els petits, al mig de l’estiu.
Alguns arbres fruiters: llimoner, taronger, potser un albercoquer,
i posats a demanar, un cirerer. Un parell d’oliveres, que així en collirem les
olives per posar en sols, i en tindrem per menjar part de l’any.
Una cosa més que important és una bassa per refrescar-nos
quan fa calor. M’agrada bellugar les cames dins l’aigua. Sempre m’ha agradat, l’aigua,
que em calma. A la Cuca li agrada que li llenci gotetes, que se les vol beure
totes. Fa saltirons i és feliç. Jo ric i em poso a cantussejar.
Alguna escultura també hi pot anar bé, una de fenosiana. Davant
una colla de falgueres, amb les fulles que semblen tot de vanos, que l’envoltin.
Al costat, dues jardineres d’aspidistra, com aquella que tenia l’Eugènia a l’entrada
de ca seva.
També una esparreguera, a veure si en podem fer alguna
truita, dels espàrrecs! Espígol i margarides blanques i liles. Un roser, uns
geranis. Una maria Lluïsa no, que la Cuca se’n menja les fulles; una marquesa,
tampoc, que podria ser verinosa pels petits. Uns clavells blancs, que fan olor.
Una mica de julivert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada