Al pati de casa m’hi han col·locat el mur de la vergonya. Fa més de vint anys que el pateixo. Impedeix que arribi el sol al terrat i al menjador, de manera que no el veig si no és a l’estiu. M’he de gastar més diners en calefacció perquè la casa resulta humida. També impedeix que corri l’aire a l’estiu, i és clar, fa més calor de la que faria si no hi fos.
El mur de la vergonya és una paret il·legal construïda fa el doble d’anys dels que jo el pateixo, i el devem al poca-vergonya del veí del costat i a la seva dona -perquè si n’hi ha dos, tots dos en són els responsables.
Aquesta paret va ser aixecada amb connivència de l’ajuntament d’aquell moment, perquè bé que es va reclamar una obra que es veia d’una hora lluny que no era legal, però no hi va haver res a fer.
Per acabar-ho d’adobar, quan el veí encara era viu i estava jubilat, vinga a fer toc toc toc toc a una paret interior. I jo que m’enfadava molt i em posava molt nerviosa. Vàrem arribar a anar a la policia local a explicar el cas, però no ens van donar massa esperança de que aquelles actuacions es poguessin redreçar.
El veí ja es va morir, però queda la seva dona. Però el que queda, sens dubte, és el mur de la vergonya. A vegades tanco el ulls i penso en una gran bola de demolició (sabeu aquelles boles grans de ferro que fan caure murs?) que fa boom boom i la paret que es va foradant, i el sol que ja entra per les escletxes, i jo que poso testos amb flors de colors al terrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada