dissabte, 11 de gener del 2025

Els porcs senglars

Arribo a la urbanització a les deu del matí, com cada dia. Però avui és diferent. Un gos burda de forma insistent a la parcel·la del davant, i jo em pregunto si ha vist algun gat o què. 

Tanco el cotxe i em quedo astorada, quieta, espantada... amb els ulls esbatanats. Veig un porc senglar gran i una renglera de porcs més petits que l'envolten i el segueixen. El gran gira la vista cap allà on soc per un moment, però de seguida enfilen tots cap al bosc. Quin esglai. Quan arribo a la casa explico el que he vist i em diuen que és habitual, que no fan res, que no pateixi. 

Jo em pregunto que per què els porcs senglars baixen cap a les cases... És clar: al bosc no hi ha menjar, i aquí potser sí. Les cases han ocupat el bosc, l'hàbitat d'aquestes bèsties. Elles ja hi eren. Amb quin dret, l'home ha ocupat el seu espai? I ara resulta que la seva presència li és inconvenient?

Mira que els he trobat lletjos i m'han fet por! Però qui soc jo per recriminar-los que baixin cap aquí? A mi el que em sembla malament és que ho hagin de fer, perquè no és el seu lloc natural. 


 

 

  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El jardí

A casa nostra hi havia un jardí. Mon pare l’havia fet. Vorejat per obra i unes baranes de ferro a la part superior. Enmig, una porteta, tamb...