El jardí

A casa nostra hi havia un jardí. Mon pare l’havia fet. Vorejat per obra i unes baranes de ferro a la part superior. Enmig, una porteta, també de ferro, que donava pas a un caminet fet de pedretes incrustades a terra, al final del qual hi havia un esglaó i la porta d’entrada a la casa.

Dins el jardí, a la part dreta, hi havia plantades una maria Lluïsa, una esparreguera, uns geranis... On s’acabava la terra i començaven les rajoles, el jardinet estava delimitat per mitges teules posades dretes, fent tot de petits cercles, i formant un tot en forma de núvol.

A tocar de les baranes del jardí mon pare hi havia plantat rosers: roses vermelles i roses de color rosa, així, intercalades. Els rosers pujaven més amunt de la tanca, de manera que les roses quedaven a l’alçada de la mà.

A l’altra banda del jardí, al costat esquerre, hi havia un pou amb aigua i mon pare hi havia posat peixos de colors. Però no els recordo gaire, els peixos; potser no els vaig arribar a veure mai.

Un jardí on jo m’asseia a l’esglaó de la porta d’entrada. Un jardí on jugava a caniques amb mon germà gran. On jugàvem tots dos a indios i vaqueros aprofitant les formes i les plantes del jardinet, afegint-hi algun cactus americà. Allà on jo deixava la bicicleta quan arribava de fer un tomb, que hi posava el pedalet.