La mala fortuna no ho va fer possible. Però encara duc la teva llavors a dins, fill meu.
Si hi ha un altre món, que no ho sé, potser allà et podré veure néixer i créixer.
Allà, al país dels nonats. A l’Imperi dels més desitjats.
Ella era tan petita i tan bonica! I l'altra era tan freda i tan distant: gèlida. Je t'embrasse, ma petite.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada