Dites

Roda el món i torna al Born.

-       Els cansats fan la feina.

-       Gent jove, pa tou.

-       “Juventud, divino tesoro”.

-       Canalla naixem, canalla tornem.

Aquestes són dites catalanes, unes més utilitzades que d’altres, hores d’ara. Per exemple, la primera, la del Born, és la que sento a dir més -que tampoc és que se senti gaire. Les dites no estan de moda, i en aquest sentit les utilitzen les persones que tenen una certa edat o d’edat avançada.

Doncs bé, per part meva ha calgut arribar a la cinquantena per entendre’n la majoria. I és que hi ha coses que s’entenen amb l’edat. Entendre en el sentit de copsar, no d’entendre de forma racional, que ni així.

En el cas de “Juventut, divino tesoro” (l’única en castellà, òbviament) ho veig més que clar. Fins que hom té trenta-cinc o quaranta anys no s’adona que el temps passa. A partir de llavors, hom ja veu que les coses canvien, que un mateix canvia...

La dita “Canalla naixem, canalla tornem” la començo a entendre de debò, ara que tracto amb persones grans. Del fet que el cos comença a fallar se’n pot fer un símil amb el cos d’un nen, quan comença a caminar i cau. I d’altra banda, com les persones grans a vegades fan com el nen que vol fer creure que s’ha menjat la sopa quan està clar que no ho ha fet.