N'estic tipa i cuita d'haver de cedir terreny al castellà, i, sobretot, de veure com altres ho fan. Intento no fer-ho, però a vegades se m'escapa. I és que, socialment, s'entén que un catalanoparlant ha de cedir l'espai al castellà. Que fa de mal educat no fer-ho, d'insolidari, de caparrut... de tot, menys coses bones.
Per aquest motiu els mateixos que parlen en català no t'ajuden, si es dóna el cas. Què trist! El català relegat a una llengua de segona. Jo vull que la meva llengua es dignifiqui! El català és tant vàlid com el castellà, com el francès, com l'anglès... com qualsevol altre idioma del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada