Són dos quarts de nou. Això vol dir que passen trenta minuts de les vuit i que falta mitja hora perquè siguin les nou. Ni més ni menys. Si voleu, i com a mal menor, per tal que no es presti a malentesos -posem per cas, que demanem una pizza- podem fer servir un llenguatge digital: les 20:30 h (vint trenta). En comptades ocasions!
Emperò, el que no podem fer mai de la vida és traduir directament del castellà. I això últim és el que fa la gent en la seva majoria. Personalment, em treu de polleguera. Em fa mal el cor, de sentir-ho! Una pena, sí senyor. Tant maco com és sentir dir les hores en català!
