Admeto que soc bastant ignorant en temes d’història. Hi va tenir molt a veure un professor que vaig tenir a l’insti, que era una persona cordial, sí, però que com a professor era una estafa. Jo l’hauria despatxat, i, de fet, alguns pares se’n varen queixar, però ell seguia allà, i això que no feia absolutament res.
Aquest home s’asseia a la cadira, i des d’allà ens deia quines eren les pàgines que calia que llegíssim aquell dia. Els alumnes, naturalment, de llegir, res, i ens passàvem la classe parlant, segons que recordo... en fi, un desastre total. I les notes eren bones, sí, però allò va tenir unes conseqüències nefastes!
Així doncs, m’interesso per la història, a veure si n’aprenc una mica més. Per la qual cosa, només (només?) cal llegir el diari de tant en tant, estar atenta a les notícies, escoltar amb atenció algun documental que s’escaigui, repassar algun llibre de l’insti...
A veure si me’n surto i puc dir allò de “Com més en sé, més veig el que em queda per aprendre”. De totes maneres, no cal que una tingui traça o sàpiga molt de tot; una arriba on arriba, i ja està. Arribada a aquest punt, el meu nivell d’exigència va baixant; i espero que en picat, gràcies.
