diumenge, 26 de gener del 2025

Ioga i més

Una de les principals afeccions que patim aquells/es que hem passat per un càncer és l’ansietat.

L’ansietat quan estem fent el tractament, l’ansietat si hi pensem, i l’ansietat pel que es pot esdevenir.

Ja ho sé que molta gent diu “no hi pensis”. Fàcil de dir, és clar. Però aquí no s’acaba la cosa.

En tot cas, hem de tenir present que un càncer no és només un mal pas, sinó que és un trauma. És una situació que et desencaixa.

És important que qui experiment ansietat pugi trobar la forma de rebaixar-la.  

Dos suggeriments:

El primer -però no per ordre d’importància-, és la pràctica del ioga. Aquesta pràctica et calma el cos i et calma la ment. Ambdós elements es retroalimenten: si calmes el cos, calmes la ment; si tens la ment calmada, el teu cos reposa tranquil.

El segon: la pràctica del mindfulness o atenció plena. A partir de la tècnica de la respiració conscient, pots aprendre a calmar el cos i la ment.

En cap cas no estic dient que siguin remei de res, eh! No estic buscant un remei; estic buscant una forma millor de viure.





La merda del dia a dia

Als anys noranta podies demanar un crèdit i el banc te’l concedia a partir de la teva nòmina.

A dia d’avui la teva nòmina no et pot avalar perquè el banc considera que el teu lloc de treball no té solidesa.   

La feina és volàtil, gairebé tant o més que el sou que ingresses cada mes i que cobreix el dia a dia, el mes a mes.

Res de targetes de crèdit, per no crear-te la il·lusió de que pots estirar més el braç que la màniga. De dèbit, si de cas, que s’ha de tocar de peus a terra.

Toques tant de peus a terra, que de vegades te’n canses. Et canses de no poder-te fer il·lusions, de no poder fer plans -més enllà de que siguin a curt termini i de curta cage.

És la merda del dia a dia. És l’anar fent sense encantar-te perquè sinó no podràs pagar les factures. Però és, i sobretot, el no poder somniar en gran cosa.

Així que estàs ben fotut si no tens la sort de tenir uns papes que et puguin deixar uns calerons, per anar-los-hi tornant de mica em mica.




Plovisca

  Tot avui que fa un dia rúfol. Al matí, cap allà les nou estava emboirat, de manera que el sol s’amagava darrera els núvols. Tot el dematí ...