Tot avui que fa un dia rúfol. Al matí, cap allà les nou estava
emboirat, de manera que el sol s’amagava darrera els núvols. Tot el dematí que
ha estat així. Cap al migdia han caigut gotes... ja es venia venir. De manera
que, finalment, ha ploviscat.
Quan cauen gotes diem que plovisca: plou lleugerament
a gotes petites i nombroses. També en podem dir plovisquejar.
De cap manera direm altra cosa, que seria una castellanisme
com una casa de pagès. És el que es diu a dia d’avui, i que ja es veu que sona
malament! Però és terrible sentir-ho, que ho sents dir per una persona i per
una altra, i una altra...
Tant bonic com és el verb “ploviscar”, utilitzem-lo! Aprofitem
el lèxic que tenim i no vulguem manllevar paraules d’un altre idioma quan en
tenim de pròpies.
Cada idioma té el seu vocabulari, com és lògic. Però si
parlem en català, hem de mirar de fer-ho de la millor manera possible. Si no ho
fem nosaltres, qui ho farà?
