El càncer no es contagia

 

Des que vaig tenir càncer, n’he sentides unes quantes, i aquí en va una de grossa; i és que la ignorància de la gent pot arribar a ser immensa.

Com si el càncer es pogués contagiar com la lepra, hi ha gent que es deu pensar que això va com la mare i la germana del Judà Ben-Hur, que varen haver d’anar a viure a la Vall dels Leprosos, per no ser repudiades i per no contagiar als seus essers estimats.

Però el càncer no és com la lepra, no. No es contagia per l’alè, ni per compartir els coberts. No es contagia per seure a taula amb la persona afectada, ni per descansar al mateix sofà. Si ets a la mateixa habitació, tampoc no cal patir, perquè el càncer no es contagia. El càncer s’experimenta, es pateix...

Si hi ha membres d’una mateixa família que el pateixen, tranquis. Segons l’Associació Americana de Càncer, es pot deure a tres factors. El primer és el fet de tenir gens en comú. El segon seria el fet de compartir estils de vida no saludables similars. I el tercer factor seria que els membres de la mateixa família haguessin estat sotmesos a la mateixa substància química cancerosa.

Així doncs, sento desmuntar aquesta gran teoria d’aquells que l’han generada amb tan minses ments.

 

Resiliència - Supervivent

 

Segons el DIEC, la resiliència és la capacitat d’un individu per a sobreposar-se a una situació desfavorable o de risc, i posa com a exemple Tothom lloava la resiliència de l’escaladora després de la lesió, o, per fer-ho més entenedor Durant la malaltia va demostrar ser una dona resilient.

Sent així, actuar d’una forma resilient seria comportar-se davant de circumstàncies adverses d’una forma adaptativa. Es pot parlar d’actuar de forma resilient i/o ser una persona resilient. En ambdós casos estem utilitzant un adjectiu.

Pel que fa al terme supervivent, el DIEC el defineix com a Que sobreviu i posa l’exemple La tropa supervivent del combat i Tres supervivents entre la runa de l’edifici. Aquí també ens trobem amb un adjectiu, però que el podem nominalitzar, així doncs: Una dona supervivent de càncer.

Perquè el càncer no és una batalla en el sentit bèl·lic, però sí que és una lluita aferrissada contra un enemic a combatre. La malaltia, que és l’enemic, et pot llevar la vida, té aquesta capacitat; i per tant, quan tu aconsegueixes deslliurar-te’n, llavors es pot dir que tu n’ets una persona supervivent.

També podem parlar de supervivents de suïcides, de persones que han comés suïcidi, d’abús psicològic, d’agressió sexual, de trauma infantil...

I concloc. Davant d’una circumstàncies adverses, tu pots mostrar o no resiliència, segons els teus actes. I el resultat pot ser favorable o no; si hi ha superació, hi ha supervivència.