Des que vaig tenir càncer, n’he sentides unes quantes, i
aquí en va una de grossa; i és que la ignorància de la gent pot arribar a ser immensa.
Com si el càncer es pogués contagiar com la lepra, hi ha
gent que es deu pensar que això va com la mare i la germana del Judà Ben-Hur,
que varen haver d’anar a viure a la Vall dels Leprosos, per no ser repudiades i
per no contagiar als seus essers estimats.
Però el càncer no és com la lepra, no. No es contagia per
l’alè, ni per compartir els coberts. No es contagia per seure a taula amb la
persona afectada, ni per descansar al mateix sofà. Si ets a la mateixa
habitació, tampoc no cal patir, perquè el càncer no es contagia. El càncer
s’experimenta, es pateix...
Si hi ha membres d’una mateixa família que el pateixen, tranquis.
Segons l’Associació Americana de Càncer, es pot deure a tres factors. El primer
és el fet de tenir gens en comú. El segon seria el fet de compartir estils de
vida no saludables similars. I el tercer factor seria que els membres de la
mateixa família haguessin estat sotmesos a la mateixa substància química
cancerosa.
Així doncs, sento desmuntar aquesta gran teoria d’aquells
que l’han generada amb tan minses ments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada