Divendres et vaig veure comprant.
Avui em diuen que ja no hi ets, que t’has mort.
Que el dissabte vas finar, de cop.
Quina ironia, la vida.
En un moment: ara hi ets, ara no hi ets.
Cabell blanc neu, somriure clar.
Descansa en pau.
Divendres et vaig veure comprant. Avui em diuen que ja no hi ets, que t’has mort. Que el dissabte vas finar, de cop. Quina ironia, l...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada