Divendres et vaig veure comprant.
Avui em diuen que ja no hi ets, que t’has mort.
Que el dissabte vas finar, de cop.
Quina ironia, la vida.
En un moment: ara hi ets, ara no hi ets.
Cabell blanc neu, somriure clar.
Descansa en pau.
dilluns, 24 de febrer del 2025
Cabell blanc neu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Cabell blanc neu
Divendres et vaig veure comprant. Avui em diuen que ja no hi ets, que t’has mort. Que el dissabte vas finar, de cop. Quina ironia, l...
-
Cada dia en sento de grosses. Ara m'he proposat tenir cura de tu a través de l'escriptura. Faré el que pugui perquè no et malmetis, ... -
Del vincle afectiu que s’estableix entre la mare (o curador/a principal) i el nadó, deriva la forma com el nen i el futur adult es veurà a s... -
Segons la sociòloga Ana D. Cacigas, “ La sociedad patriarcal considera que la mujer carece de relevancia y de valía en comparación con el ho...