Tu, el dels rovellons.
Tu, el darrer, i ara, el primer.
Però la culpa no és teva, que aquesta paraula no
existeix.
Ha anat així.
Vés en pau, i que Déu em perdoni.
diumenge, 6 d’abril del 2025
Tu, el dels rovellons
Allà dalt
Allà dalt, a la torre de marfil.
Inconnexes. Desconeguts.
Allà dalt. Sempre allà, allà.
Sempre, enllà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Qui té delit per la vida d'un altre és que no s'estima (prou) la seva. La supervivent -
Ells n'eren dos d'iguals. Si en miraves un, en veies dos. Si en miraves dos, en veies un. Aquell nas, aquell somriure. Aquelles ent... -
Tremolosa com una fulla. Espantada, sense forces, a l’aguait. Glaçada com el gel. Punt i final.