El Carnaval era el darrer dia que es podia menjar carn
abans de Quaresma. D’aquí el dijous gras, la botifarra d’ou... Carnestoltes és
sinònim de Carnaval, segons trobem al DIEC. Emperò, també es diu d’aquell ninot
de palla que durant el Carnaval es posava en finestres i balcons i es cremava
el darrer dia (de carnaval). D’aquí ve que quan un va vestit de mal gust se li
diu que va fent el carnestoltes.
Segons trobem al Gencat sobre l’origen del Carnaval: rau en
el paganisme romà, que celebrava a l'hivern festes de transgressió. Per
exemple, la inversió d'amos i esclaus. Més endavant, amb l'adopció del
Cristianisme, es va convertir en un temps de disbauxa, un lapse de
permissivitat que s'oposava a la Quaresma.
Pel que fa a avui dia: El Carnaval s'ha convertit en una
festa popular de caràcter lúdic al voltant del rei Carnestoltes. L'actual
tradició inclou la màscara, la música i el ball, l'ocupació dels carrers, el
menjar abundant i el beure, la provocació als espectadors i la sàtira.
Així doncs, el Carnaval com a festa, i el Carnestoltes com
a representant de la mateixa, en la figura d’un rei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada