“Más vale un buen zurcido que un mal rajado” els repetia, entre
altres dites, la senyoreta als seus alumnes; entre ells, el meus pares.
Una mestra de provincias i una escola dels anys quaranta.
Una mestra que s’hostatjava en una casa del poble -generalment d’una vídua. Uns
habitants del poble que anaven apedaçats, i que es guardaven la roba nova pel
diumenge. Unes nenes que pedalaven en bicicleta per anar a aprendre de
costura.
Uns anys foscos, plens de normes i de rígida moral; de
misses i de processons. Un temps on s’inculcava la urbanidad. Uns anys
on ensenyaven a ser durs als homes, i a les dones, submises.
Uns anys fomuts, i, sobretot, en un ambient rural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per escriure'm. El teu comentari serà revisat abans de la seva publicació.