Quan em mori, vull que m’enterrin sota un
arbre,
que soc ocell de bosc, jo.
I allà el vàrem buscar, i, sortosament, no hi era.
I perdona’m, que ningú no ho sabrà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Qui té delit per la vida d'un altre és que no s'estima (prou) la seva. La supervivent -
Ells n'eren dos d'iguals. Si en miraves un, en veies dos. Si en miraves dos, en veies un. Aquell nas, aquell somriure. Aquelles ent... -
Tremolosa com una fulla. Espantada, sense forces, a l’aguait. Glaçada com el gel. Punt i final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per escriure'm. El teu comentari serà revisat abans de la seva publicació.